GITIC, molt més que gestió de la informació.

Per finalitzar el primer semestre de 1r de Grau en Educació Primària podem dir que GITIC, ha estat una assignatura que ens ha sorprès, no imaginàvem que podríem arribar a aprendre tant, en tan poc temps. No ha estat fàcil i potser ens ha costat un mica agafar el ritme, però he descobert que per molt difícil que sigui, per moltes hores que t'hi hagis de dedicar, Gitic o és només gestió de la informació sinó gestió de la nostra informació i coneixements en l'àmbit de les tecnologies i ordinadors.

Hem descobert eines, programes, hem creat comptes, adreces, practicat,ajudat i sobretot compartit amb tot el món , mitjançant aquest bloc tot el que hem après en aquesta assignatura. Hem descobert , tot que molts ja ho sospitàvem i sabíem que com a futurs mestres i sense el domini d'aquestes tècniques no anem enlloc i que sinó ens posem al dia els nostres alumnes ens passaran al davant.

Com ja he dit en alguna de les entrades no es tracta únicament de posar a l'abast dels infants la tecnologia, sinó que necessitem una pedagogia tecnològica i audiovisual per a poder ensenyar i acompanyar aquests nens en el seu aprenentatge. Nosaltres hem après el funcionament de determinats programes que poden optimitzar la nostra feina però també hem après quin tipus de programes a nivell educatiu podem trobar, quin paper metafòric poden adoptar i que és el que poden necessitar.

A l'assignatura ens han  donat eines perquè encara que siguem un principiats ens hem de posar al dia per a poder ser cada dia un bons futurs mestres.

COED,la comunicació des de tots els àmbits

Per concloure amb les entrades de l'assignatura de COED podem dir que ha estat un semestre on hem descobert i ampliat molts horitzons a nivell comunicatiu. Hem vist que la comunicació va molt més enllà de l'habilitat lingüística de la parla o de la d'escriure, sinó que ens comuniquem contínuament i de fet tots els nostres desitjos d'innovació i canvi per un futur millor van encaminats cap a millorar aquesta comunicació.

Tal i com el seu nom indica en aquesta assignatura hem treballat els diferents tipus de comunicació: la oral, l'escrita i la digital. Però també hem aprofundit en cadascuna, hem vist que van molt relacionades i que en l'actualitat existeix un profund debat sobre la importància de la permanència d'aquestes.

L'escola és potser el lloc on més trobem aquest tres tipus de comunicació i on els infants amb l'ajuda dels mestres poden millorar la seva expressió i aprendre a comunicar-se correctament.Actualment estem estudiant per a poder arribar a exercir de mestres i hem també d'aprendre i sobretot millorar la nostra comunicació en tots els àmbits per a poder ensenyar-ne bé.

Hem fet exposicions orals, hem llegit i reflexionat sobre les característiques d'un bon discurs oral, davant d'un públic, la recitació d'un poema, la importància de la dicció i l'entonació també hem treballat la composició d'un bon text escrit i les diferents tipologies textuals, en concret la descripció; aquesta ens ha recordat que un text no només pot ser escrit, sinó que  el podem sentir i escoltar o veure'l i es pot transformar en diàlegs i imatges.

Des d'aquí vam arribar a la importància que actualment té la tecnologia i la comunicació audiovisual.El fet que som audiència però no sabem ser-ho i que moltes vegades les innovacions tecnològiques a l'aula es desaprofiten per no anar acompanyades d'un pedagogia adequada. Per aquest mateix motiu hem de ser mestres formats en tots els àmbits de la comunicació perquè els nostres alumnes puguin també descobrir que l'aprenentatge pot ser divertit i que ens hem de renovar cada dia per a poder ser més bons en el que volem.


En aquest bloc he exposat mitjançant diverses entrades les diferents sessions i el que hem treballat en aquesta assignatura al llarg de tot el semestre i m'agradaria emfatitzar les entrades de la Descripció i la de Gramàtiques del Silenci , ja que crec que són les que he ampliat el contingut après a partir de noves informacions i suport digital.

Recitació i comunicació oral

Treballant la comunicació oral també hem practicat la recitació de poesia i davant també d’un cert públic. Recitar no és fàcil i s’han de tenir en compte molts elements que són semblants als de la comunicació oral però també especials per a la poesia. Quant recitem hem de tenir en compte l’entonació, la dicció, la pronuncia, la mètrica, també la postura, la posició, l’expressió...

Havíem  d'escollir un poema d’un autor conegut, amb una extensió màxima de dos minuts i evitar que estigues musicat, ja que així podem seguir l’entonació correcta i no la de la música posteriorment afegida. Posteriorment i per ordre havíem de recitar-lo de memòria davant dels companys.

Potser els nervis ens podien jugar una mala passada però teniem un apuntador que donava suport i confort en el moment més decisiu.

L’autor estrella, més escollit per els companys de classe va ser Miquel Martí Pol i la veritat és que en conjunt tots els companys vam fer un recital complert, original i molt bonic.

Personalment vaig escollir Joan Salvat-Papasseit ja que sempre m'ha semblat un autor interessant, i la seva poesia transmetia una mica de màgia. Vaig escollir el poema "Paisatge" d'una de les seves primeres obres, un poema senzill que descrivia la naturalesa del bosc, prat a la llum de la lluna.

PAISATGE 

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí, 
llances esteses una a una; 
si el núvol bronc passa per 'quí 
cada filera pren tot d'una 
l'aire d'emprendre un nou destí. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Competències del mestre en relació a les noves tecnologies

El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A l'assignatura de GITIC hem treballat les competències que ha de tenir el professorat i l'alumnat en relació amb les noves tecnologies a partir de dos documents publicats per la UNESCO (Organització de les nacions unides per a la l'educació la ciència i la cultura) i la ITSE(Institut d'educació en Tecnologia)

Aquesta presentació resumeix les competències que ha de tenir un mestre, segons aquests dos documents, en relació a les noves tecnologies i l'educació.

Podeu consultar més informació al respecte en els articles ampliats d'eduteka, en el següent enllaç:

ESTÁNDARES UNESCO DE COMPETENCIA EN TIC PARA DOCENTES (Eduteka)

ISTE ESTÁNDARES NACIONALES (EEUU) DE 

TECNOLOGÍAS DE INFORMACIÓN Y

COMUNICACIÓN (TIC) 

PARA DOCENTES (2008) (Eduteka)

Taxonomia digital de BLOOM

La taxonomia de Bloom o taxonomia d'objectius de l'educació és una classificació dels diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar als alumnes. Es tracta d'una idea que va sorgir a l'associació nord-americana  de psicologia i que va ser encapçalada per Benjamin Bloom. La taxonomia de Bloom és jeràrquica, es a dir, afirma que l'aprenentatge a nivells superiors depen de l'adquisició de coneixement i habilitats a nivells inferiors, promou una educació amb un horitzó íntegre.

Hi ha diverses dimensions, però potser, a nivell pedagògic la que més ens interessa és la cognitiva: la dimensió cognitiva gira entorn l'habilitat per pensar les coses, els objectius són l'aprenentatge i la compressió de qualsevol tema donat.

Hi ha 6 nivells:

Aquests nivells que corresponen als verbs següents que ens indiquen unes característiques determinades que ha de presentar, realitzar el nen i com es poden assolir aquestes capacitats o habilitats i mitjançant quines activitats es poden aconseguir.A nivell de les TIC  i gestió de la informació, assignatura realitzada a la universitat, podem també establir paral·lelismes amb l'aspecte i visió pedagògica de la tecnologia.

Per exemple podem comparar i relacionar aprenentatges que nosaltres hem fet a l'aula amb els verbs propis de el domini cognitiu de la taxonomia de Bloom.

A. En primer lloc la creació d'aquest mateix bloc correspon a l'apartat CREACIÓ de la taxonomia. Hem dissenyat, construït, sintetitzat i a la vegada produït i elaborat un espai públic on hem  explicat i escrit tot el que hem realitzat a l'assignatura. Això ha suposat que siguéssim conscients del nostre propi coneixement i que realitzéssim una tasca creativa i elaborada.

B. Podem dir, també, que l'activitat realitzada amb els marcadors socials i la creació del nostre compte a "Mister Wong", correspon a l'apartat de RECORDAR de la taxonomia; ja que els marcadors socials serveixen per facilitar la tasca de recordar les pàgines visitades durant la nostra estada a la xarxa. Podem també compartir aquestes adreces i etiquetar-les per tant podem localitzar, marcar, recuperar, llistar mitjançant aquesta eina digital.

La taxonomia de Bloom és una bona classificació del procés d'aprenentatge que ens ha permès tenir una visió pedagògica de les eines TIC que hem treballat a classe.

L'ordinador a les aules

Actualment, i degut als importants canvis tecnològics que s'estan produint al món, l'educació també es posa al dia i  ha de canviar els mètodes d'ensenyament tradicionals per a poder acollir aquestes noves tecnologies a l'aula. No és fàcil però els ordinadors poden col·laborar amb la tasca educativa.

A l'assignatura de GITIC hem vist que diversos autors han establert comparacions o han elaborat metàfores que relacionen l'ordinador a l'aula amb el mestre o l'alumne o diverses eines. En contret podem parlar de Charles Crook que planteja diversos usos de l'ordinador a l'aula en forma de metàfores.Aquestes metàfores permeten veure quin paper té l'ordinador en relació amb l'alumne.

Podem veure 4 metàfores en concret:

- La metàfora tutorial: L'ordinador com a tutor.

Ens parla d'un tipus de programa d'ordinador que funciona com a mestre tradicional i que per tant pot funcionar sense la figura docent i reprodueix el pensament tradicional: ensenyament-aprenentatge.

- La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.

Aquesta metàfora, ens parla d'un funcionament totalment oposat a l'anterior, en aquest cas és l'alumne el que controla l'ordinador i no a l'inrevés. Es tracta d'un tipus de programari en el que l'alumne construeix el seu propi coneixement a partir de la seva exploració i experimentació.

- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.

 La metàfora del laboratori és potser encara una mica més extremista que l'anterior ja que és un tipus de programari que presenta uns sistemes tancats que l'usuari pot manipular diversos paràmetres i a la vegada descobrir que és el que això produeix, però no pot afegir-n'hi de nous per aixà és una mica més limitat.

- La metàfora de la caixa d'eines : l'ordinador com a eina.

Aquesta metàfora ens pot semblar senzilla ja que és probablement el motiu per el que utilitzem l'ordinador cada dia. Aquest és un sistema que habitual en la nostra vida diària

Descobrint nous territoris i les seves identitats i una publicació digital

Unint les assignatures de COED i GITIC,  com a treball modular hem realitzat dos treballs molt diferents però ens permeten tenir en compte i posar en pràctica les dues assignatures en profunditat, ja sigui a nivell de comunicació oral, escrita, però també digital amb l’ús de les TIC.

Identitat i Territori

Aquest treball va ser un dels primers que va captar la nostra atenció. Podíem triar qualsevol territori i alguna identitat que hi estigués condicionada. A principi no vam entendre en que podia consistir un treball d’aquestes característiques, què havíem de fer, cóm ho podíem fer... i ens trobàvem una mica perduts. Durant les següents sessions vam veure alguns exemples i vam començar a investigar quin era el territori que volíem descobrir.

Un com triat, comença la recerca d’informació del territori i també de les seves identitats, després calia sintetitzar la informació i realitzar una presentació de 10 minuts.

El nostre territori va ser el joc del GO, un joc de taula molt interessant, que configurava una ment reflexiva, raonada, matemàtica, estratègica que havia estat optativa en algunes universitats i que trobem en diversos clubs i associacions actuals  tot hi la seva antiguitat. Vam realitzar una presentació amb PREZI perquè les eines  digitals  fossin dinàmiques i estiguessin coordinades i en coherència amb l’explicació del territori que estàvem explicant.

La nostra presentació va ser aquesta:

El TERRITORI DEL GO on Prezi

Publicació digital: Un bon comunicador.

El següent treball va ser també sorprenent i a la vegada interessant. L’objectiu era la cerca i seguiment d’un personatge que consideréssim un bon comunicador, i justificar la nostra decisió. Mitjançant les eines TIC i una exposició oral calia explicar a la resta de companys la nostra síntesi i recopilació d’informació sobre aquest comunicador.

Nosaltres vam fer un seguiment d’en Víctor Amela com a bon comunicador, i vam elaborar un bloc on vam recopilar les situacions i actes comunicatius que més ens havíem agradat. També amb enllaços i vídeos que volíem compartir amb la resta. Per explicar-ho, vam també fer una presentació amb PREZI per fer-ho molt més dinàmic.

Victor Amela on Prezi

Podeu visitar el bloc del seguiment d'en Víctor Amela en aquest enllaç: Víctor Amela

Aquest dos treballs ens han permès relacionar les dues assignatures i veure així que parlant pedagògicament , la comunicació a tots els nivells oral, escrita i digital és molt important.