GITIC, molt més que gestió de la informació.

Per finalitzar el primer semestre de 1r de Grau en Educació Primària podem dir que GITIC, ha estat una assignatura que ens ha sorprès, no imaginàvem que podríem arribar a aprendre tant, en tan poc temps. No ha estat fàcil i potser ens ha costat un mica agafar el ritme, però he descobert que per molt difícil que sigui, per moltes hores que t'hi hagis de dedicar, Gitic o és només gestió de la informació sinó gestió de la nostra informació i coneixements en l'àmbit de les tecnologies i ordinadors.

Hem descobert eines, programes, hem creat comptes, adreces, practicat,ajudat i sobretot compartit amb tot el món , mitjançant aquest bloc tot el que hem après en aquesta assignatura. Hem descobert , tot que molts ja ho sospitàvem i sabíem que com a futurs mestres i sense el domini d'aquestes tècniques no anem enlloc i que sinó ens posem al dia els nostres alumnes ens passaran al davant.

Com ja he dit en alguna de les entrades no es tracta únicament de posar a l'abast dels infants la tecnologia, sinó que necessitem una pedagogia tecnològica i audiovisual per a poder ensenyar i acompanyar aquests nens en el seu aprenentatge. Nosaltres hem après el funcionament de determinats programes que poden optimitzar la nostra feina però també hem après quin tipus de programes a nivell educatiu podem trobar, quin paper metafòric poden adoptar i que és el que poden necessitar.

A l'assignatura ens han  donat eines perquè encara que siguem un principiats ens hem de posar al dia per a poder ser cada dia un bons futurs mestres.

COED,la comunicació des de tots els àmbits

Per concloure amb les entrades de l'assignatura de COED podem dir que ha estat un semestre on hem descobert i ampliat molts horitzons a nivell comunicatiu. Hem vist que la comunicació va molt més enllà de l'habilitat lingüística de la parla o de la d'escriure, sinó que ens comuniquem contínuament i de fet tots els nostres desitjos d'innovació i canvi per un futur millor van encaminats cap a millorar aquesta comunicació.

Tal i com el seu nom indica en aquesta assignatura hem treballat els diferents tipus de comunicació: la oral, l'escrita i la digital. Però també hem aprofundit en cadascuna, hem vist que van molt relacionades i que en l'actualitat existeix un profund debat sobre la importància de la permanència d'aquestes.

L'escola és potser el lloc on més trobem aquest tres tipus de comunicació i on els infants amb l'ajuda dels mestres poden millorar la seva expressió i aprendre a comunicar-se correctament.Actualment estem estudiant per a poder arribar a exercir de mestres i hem també d'aprendre i sobretot millorar la nostra comunicació en tots els àmbits per a poder ensenyar-ne bé.

Hem fet exposicions orals, hem llegit i reflexionat sobre les característiques d'un bon discurs oral, davant d'un públic, la recitació d'un poema, la importància de la dicció i l'entonació també hem treballat la composició d'un bon text escrit i les diferents tipologies textuals, en concret la descripció; aquesta ens ha recordat que un text no només pot ser escrit, sinó que  el podem sentir i escoltar o veure'l i es pot transformar en diàlegs i imatges.

Des d'aquí vam arribar a la importància que actualment té la tecnologia i la comunicació audiovisual.El fet que som audiència però no sabem ser-ho i que moltes vegades les innovacions tecnològiques a l'aula es desaprofiten per no anar acompanyades d'un pedagogia adequada. Per aquest mateix motiu hem de ser mestres formats en tots els àmbits de la comunicació perquè els nostres alumnes puguin també descobrir que l'aprenentatge pot ser divertit i que ens hem de renovar cada dia per a poder ser més bons en el que volem.


En aquest bloc he exposat mitjançant diverses entrades les diferents sessions i el que hem treballat en aquesta assignatura al llarg de tot el semestre i m'agradaria emfatitzar les entrades de la Descripció i la de Gramàtiques del Silenci , ja que crec que són les que he ampliat el contingut après a partir de noves informacions i suport digital.

Recitació i comunicació oral

Treballant la comunicació oral també hem practicat la recitació de poesia i davant també d’un cert públic. Recitar no és fàcil i s’han de tenir en compte molts elements que són semblants als de la comunicació oral però també especials per a la poesia. Quant recitem hem de tenir en compte l’entonació, la dicció, la pronuncia, la mètrica, també la postura, la posició, l’expressió...

Havíem  d'escollir un poema d’un autor conegut, amb una extensió màxima de dos minuts i evitar que estigues musicat, ja que així podem seguir l’entonació correcta i no la de la música posteriorment afegida. Posteriorment i per ordre havíem de recitar-lo de memòria davant dels companys.

Potser els nervis ens podien jugar una mala passada però teniem un apuntador que donava suport i confort en el moment més decisiu.

L’autor estrella, més escollit per els companys de classe va ser Miquel Martí Pol i la veritat és que en conjunt tots els companys vam fer un recital complert, original i molt bonic.

Personalment vaig escollir Joan Salvat-Papasseit ja que sempre m'ha semblat un autor interessant, i la seva poesia transmetia una mica de màgia. Vaig escollir el poema "Paisatge" d'una de les seves primeres obres, un poema senzill que descrivia la naturalesa del bosc, prat a la llum de la lluna.

PAISATGE 

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí, 
llances esteses una a una; 
si el núvol bronc passa per 'quí 
cada filera pren tot d'una 
l'aire d'emprendre un nou destí. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Competències del mestre en relació a les noves tecnologies

El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A l'assignatura de GITIC hem treballat les competències que ha de tenir el professorat i l'alumnat en relació amb les noves tecnologies a partir de dos documents publicats per la UNESCO (Organització de les nacions unides per a la l'educació la ciència i la cultura) i la ITSE(Institut d'educació en Tecnologia)

Aquesta presentació resumeix les competències que ha de tenir un mestre, segons aquests dos documents, en relació a les noves tecnologies i l'educació.

Podeu consultar més informació al respecte en els articles ampliats d'eduteka, en el següent enllaç:

ESTÁNDARES UNESCO DE COMPETENCIA EN TIC PARA DOCENTES (Eduteka)

ISTE ESTÁNDARES NACIONALES (EEUU) DE 

TECNOLOGÍAS DE INFORMACIÓN Y

COMUNICACIÓN (TIC) 

PARA DOCENTES (2008) (Eduteka)

Taxonomia digital de BLOOM

La taxonomia de Bloom o taxonomia d'objectius de l'educació és una classificació dels diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar als alumnes. Es tracta d'una idea que va sorgir a l'associació nord-americana  de psicologia i que va ser encapçalada per Benjamin Bloom. La taxonomia de Bloom és jeràrquica, es a dir, afirma que l'aprenentatge a nivells superiors depen de l'adquisició de coneixement i habilitats a nivells inferiors, promou una educació amb un horitzó íntegre.

Hi ha diverses dimensions, però potser, a nivell pedagògic la que més ens interessa és la cognitiva: la dimensió cognitiva gira entorn l'habilitat per pensar les coses, els objectius són l'aprenentatge i la compressió de qualsevol tema donat.

Hi ha 6 nivells:

Aquests nivells que corresponen als verbs següents que ens indiquen unes característiques determinades que ha de presentar, realitzar el nen i com es poden assolir aquestes capacitats o habilitats i mitjançant quines activitats es poden aconseguir.A nivell de les TIC  i gestió de la informació, assignatura realitzada a la universitat, podem també establir paral·lelismes amb l'aspecte i visió pedagògica de la tecnologia.

Per exemple podem comparar i relacionar aprenentatges que nosaltres hem fet a l'aula amb els verbs propis de el domini cognitiu de la taxonomia de Bloom.

A. En primer lloc la creació d'aquest mateix bloc correspon a l'apartat CREACIÓ de la taxonomia. Hem dissenyat, construït, sintetitzat i a la vegada produït i elaborat un espai públic on hem  explicat i escrit tot el que hem realitzat a l'assignatura. Això ha suposat que siguéssim conscients del nostre propi coneixement i que realitzéssim una tasca creativa i elaborada.

B. Podem dir, també, que l'activitat realitzada amb els marcadors socials i la creació del nostre compte a "Mister Wong", correspon a l'apartat de RECORDAR de la taxonomia; ja que els marcadors socials serveixen per facilitar la tasca de recordar les pàgines visitades durant la nostra estada a la xarxa. Podem també compartir aquestes adreces i etiquetar-les per tant podem localitzar, marcar, recuperar, llistar mitjançant aquesta eina digital.

La taxonomia de Bloom és una bona classificació del procés d'aprenentatge que ens ha permès tenir una visió pedagògica de les eines TIC que hem treballat a classe.

L'ordinador a les aules

Actualment, i degut als importants canvis tecnològics que s'estan produint al món, l'educació també es posa al dia i  ha de canviar els mètodes d'ensenyament tradicionals per a poder acollir aquestes noves tecnologies a l'aula. No és fàcil però els ordinadors poden col·laborar amb la tasca educativa.

A l'assignatura de GITIC hem vist que diversos autors han establert comparacions o han elaborat metàfores que relacionen l'ordinador a l'aula amb el mestre o l'alumne o diverses eines. En contret podem parlar de Charles Crook que planteja diversos usos de l'ordinador a l'aula en forma de metàfores.Aquestes metàfores permeten veure quin paper té l'ordinador en relació amb l'alumne.

Podem veure 4 metàfores en concret:

- La metàfora tutorial: L'ordinador com a tutor.

Ens parla d'un tipus de programa d'ordinador que funciona com a mestre tradicional i que per tant pot funcionar sense la figura docent i reprodueix el pensament tradicional: ensenyament-aprenentatge.

- La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.

Aquesta metàfora, ens parla d'un funcionament totalment oposat a l'anterior, en aquest cas és l'alumne el que controla l'ordinador i no a l'inrevés. Es tracta d'un tipus de programari en el que l'alumne construeix el seu propi coneixement a partir de la seva exploració i experimentació.

- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.

 La metàfora del laboratori és potser encara una mica més extremista que l'anterior ja que és un tipus de programari que presenta uns sistemes tancats que l'usuari pot manipular diversos paràmetres i a la vegada descobrir que és el que això produeix, però no pot afegir-n'hi de nous per aixà és una mica més limitat.

- La metàfora de la caixa d'eines : l'ordinador com a eina.

Aquesta metàfora ens pot semblar senzilla ja que és probablement el motiu per el que utilitzem l'ordinador cada dia. Aquest és un sistema que habitual en la nostra vida diària

Descobrint nous territoris i les seves identitats i una publicació digital

Unint les assignatures de COED i GITIC,  com a treball modular hem realitzat dos treballs molt diferents però ens permeten tenir en compte i posar en pràctica les dues assignatures en profunditat, ja sigui a nivell de comunicació oral, escrita, però també digital amb l’ús de les TIC.

Identitat i Territori

Aquest treball va ser un dels primers que va captar la nostra atenció. Podíem triar qualsevol territori i alguna identitat que hi estigués condicionada. A principi no vam entendre en que podia consistir un treball d’aquestes característiques, què havíem de fer, cóm ho podíem fer... i ens trobàvem una mica perduts. Durant les següents sessions vam veure alguns exemples i vam començar a investigar quin era el territori que volíem descobrir.

Un com triat, comença la recerca d’informació del territori i també de les seves identitats, després calia sintetitzar la informació i realitzar una presentació de 10 minuts.

El nostre territori va ser el joc del GO, un joc de taula molt interessant, que configurava una ment reflexiva, raonada, matemàtica, estratègica que havia estat optativa en algunes universitats i que trobem en diversos clubs i associacions actuals  tot hi la seva antiguitat. Vam realitzar una presentació amb PREZI perquè les eines  digitals  fossin dinàmiques i estiguessin coordinades i en coherència amb l’explicació del territori que estàvem explicant.

La nostra presentació va ser aquesta:

El TERRITORI DEL GO on Prezi

Publicació digital: Un bon comunicador.

El següent treball va ser també sorprenent i a la vegada interessant. L’objectiu era la cerca i seguiment d’un personatge que consideréssim un bon comunicador, i justificar la nostra decisió. Mitjançant les eines TIC i una exposició oral calia explicar a la resta de companys la nostra síntesi i recopilació d’informació sobre aquest comunicador.

Nosaltres vam fer un seguiment d’en Víctor Amela com a bon comunicador, i vam elaborar un bloc on vam recopilar les situacions i actes comunicatius que més ens havíem agradat. També amb enllaços i vídeos que volíem compartir amb la resta. Per explicar-ho, vam també fer una presentació amb PREZI per fer-ho molt més dinàmic.

Victor Amela on Prezi

Podeu visitar el bloc del seguiment d'en Víctor Amela en aquest enllaç: Víctor Amela

Aquest dos treballs ens han permès relacionar les dues assignatures i veure així que parlant pedagògicament , la comunicació a tots els nivells oral, escrita i digital és molt important.

Mapa d'aprenentatge EDUCAT 2.0

En primer lloc cal parlar del nou projecte o situació actual de les nostres tecnologies o avanços a nivell web, el web 2.0 és la nova manera de veure internet, com una manera nova que permet als usuaris interaccionar amb la informació de la xarxa.Som capaços de cercar-la però també de plasmar els nostres coneixements i idees en aquesta. Els usuaris poden col·laborar entre si  com a generadors de contingut i tot pertanyen a una mateixa comunitat virtual. Alguns exemples de el web 2.0 són les comunitat web, els serveis web, els serveis de xarxes socials, els serveis d'emmagatzematge de vídeos, els blocs, els wikis, els mashups...

Dins d'aquesta nova perspectiva trobem el projecte educatiu que porta tota aquesta tecnologia i aquestes ganes d'interacció i relació amb el món, a les aules: L'EDUCAT 2.0. L'educat 2.0 és un projecte força innovador, impulsat per els diferents governs que promou els instruments digitals al servei de l'aula.

Els seus objectius principals són, entre d'altres l'adquisició de les competències necessàries per part del professorat i obtenir els coneixements sobre el bon ús de les tecnologies de la informació a l'aula.En aquesta presentació es presenta tot molt més clarament:

Educat20

Nosaltres, després de tenir en compte els diferents objectius que planteja el projecte, vam veure que era el que fèiem amb totes les eines que ens ensenyaven; si realment les utilitzàvem, si les fèiem servir, si creiem que podien ser útils, quines crèiem que eren les utilitats i correspondències pedagògiques de totes les eines i programaris utilitzats etc... A partir de llavors l'objectiu era un canvi d'actiud en vers a totes les eines que ens han permès l'aprenentatge per exemple el programa per a realitzar mapes conceptuals CMAP TOOLS, o el Twiter... Per fer-ho vam fer un recull i repàs del que havíem fet al llarg del semestre i ho vam relacionar i agrupar mitjançant un mapa d'aprenentatge amb PEARLTREES.

PEARLTREES és un servei  de marcador social online que permet recordar les pàgines web però d'una forma molt visual i esquemàtica: mitjançant perles.

Cada petita esfera és un enllaç diferent que permet relacionar-se amb les del seu voltant amb múltiples fletxes.

A l'aula vam crear el nostre mapa d'aprenentatge mitjançant aquesta eina.

Realment les eines TIC m'han ajudat a aprendre i hem fet grans descobertes i progressos en relació amb les noves tecnologies. Però sobretot hem après a optimitzar la nostra feina a fer que aquest fos més productiva, ràpida i sempre  amb una perspectiva de futur.

En aquesta sessió vam reconèixer la importància que alguna d'aquestes ha tingut per a la resta d'assignatures del semestre i com ens ha fet veure de manera diferent les eines i programaris educatius i en relació amb l'ordinador.

Com parlar bé en públic

Parlar vol dir expressar el nostre pensament a través de o mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent i clara amb correcció i adequació en la situació comunicativa. Aquesta habilitat lingüística per tant forma part de la comunicació oral del nostre llenguatge.

Parlar en públic sempre ha estat una acció molt dificultosa per al major part de la població. No és fàcil i hi intervenen moltíssims factors que a vegades no ens en donem compte o no percebem. La persona que parla en públic, es situa davant d’un nombre determinat de persones  per exposar una idea, un pensament i automàticament es situa en una posició de valoració per part d’un públic.

A vegades sembla que ens situem davant d’un aparador, però amb consciència i amb molt perill de ser criticats, i això imposa. Com a futurs mestres hem de ser conscients que d’ara en endavant la nostra vida es basarà en parlar en públic i sempre estarem exposat a aquest; els nostres alumnes, pares, claustre, seran el públic al que haurem d’exposar les nostres idees amb convenciment.

A l’assignatura de COED hem llegit un llibre titulat Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat que no és presenta com un manual, sinó com una eina per a poder utilitzar en el cas que vulguem conèixer els secrets de la comunicació oral, les seves característiques i veure com en podem aprendre i millorar cada dia.

Després de llegir podem dir que es tracta d’un bona eina que ens ha fet adonar-nos de la importància d’aquesta comunicació oral, que quins passos hem de seguir per elaborar un bon discurs i també quins són els passos per a poder seguir per elaborar un bon discurs i també quins són els elements que hem d’emfatitzar i donar més importància.

Vam elaborar una síntesi per a poder destacar les parts més interessants. A classe, posteriorment, vam elaborar un decàleg per grups, que després vam explicar, en el que exposàvem les conclusions de la nostra reflexió sobre els punt més importants del llibre.Vam poder doncs donar raó de les nostres reflexions i del que ens havia suscitat la lectura d'aquest llibre.Aquesta lectura doncs ens servirà per tota la vida i això ja la fa exitosa.

Qui ets, tu?

La part pràctica de l'estudi de la descripció i de l'aprenentatge  posterior sobre el tipus de descripció i l'actualitat d'aquest tipus de text pot ser el fer-ne una de pròpia. A les sessions de petit grup , a la classe de COED vam elaborar un activitat molt especial.

Calia escollir un company de classe i realitzar una descripció seva, a qualsevol nivell i des d'un de tots els tipus de descripció que havíem estudiat a classe. Podia ser una descripció escrita com una poesia, podia ser un vídeo, més a nivell musical amb una cançó.. com volguéssim. A la vegada però calia buscar la qualitat que volguéssim destacar d'aquest persona i plasmar-la en una fotografia. La fotografia podia ser real, abstracta,  simbòlica però havia de representar aquella persona i calia introduir un peu de foto que la representés.

La tasca no va ser fàcil, i trobar la fotografia ideal, per representar la qualitat d'aquella persona era una cosa totalment nova i que ens plantejava un nou repte.El dia indicat vàrem elaborar un petita exposició fotogràfica perquè tots els companys poguessin veure les altres fotografies, vam titula l'exposició, Qui ets, tu?

Fent una petita exposició oral, cada company de classe va anant explicant la seva fotografia, perquè ho havia fet així, quina persona representava, perquè etc... i tots junts vam fer una impressionant exposició.Em va sorprendre molt la calitat humana de totes les fotografies, l'estima amb la que havien estat fetes i l'orgull de l'esforç de cada autor.Vam fer una exposició amb fotografies molt boniques, que ens van impressionar i a la vegada gaudir de les explicacions dels altres.

Aquesta va ser la meva petita aportació a l'exposició:

L'activitat ens va permetre conèixer els nostres companys, què era el que els altres havien descobert de la persona escollida i els agradava tant que volien compartir-ho amb la resta. Ens va obligar a unir-nos una mica més i també gaudir d'una exposició i activitat que ens va omplir.

Scratch

La descoberta i experimentació són moltes vegades la font i la llavor de la construcció de coneixement. A GITIC , hem treballat amb una eina d'es d'un punt de vista totalment lliure, que permetia la total experimentació sense cap pauta ni guió. 

L'Scratch és un programa que permet la creació d'animacions a partir dels desitjos de l'infant. Es poden crear personatges, imatges, es pot fer que donin voltes sense parar, es pot fer que parlin...A partir de diferents variables, com poden ser, personatges, moviments, sons...podem crear vertaderes meravelles en les quals es pot fer partíceps als diferent espectadors d'aquesta animació.

         

Hem treballat amb l'Scratch durant la sessió de Gitic, hem practicat amb les diferents funcions i opcions, i hem vist que pot  resultar estresant i excitant a la vegada. En aquest tipus de programa no saps que has de fer, has de saber què vols fer, què vols crear, imaginar i respondre a aquest imaginació.Pot no saber què fer, i llavors et poses nerviós.. que potser és el que ens ha passar a alguns. L'Scratch és una eina que permet a l'infant crear, i són ells els que moltes vegades agraeixen aquesta sensació de domini de la situació. En aquest cas l'ordinador no ensenya res, és l'infant el que treu conclusions i aprèn de les seves proves.

Nosaltres hem fet una petita prova a classe i n'ha sorgit aquesta mostra:




Aprén més sobre aquest projecte

Podeu aprenedre més sobre l'Scratch en aquest enllaç.Scrach
I si creieu que no el podreu entendre, us deixo un tutorial amb les principals funcions:

Cmap Tools

Cmap tools és un programa fàcilment descarregable al teu ordinador que permet crear i guardar a la xarxa mapes conceptuals.

Sempre hem tingut molta feina per a crear diferents esquemes que ens permetin relacionar idees i associar-les.Fèiem mans i mànigues per a poder elaborar un esquema amb propietat, que alhora d'afegir-hi algun detall, descordinava tot l'esquema..La creació d'un mapa conceptual pot ser un símil de la construcció de coneixement.

Construir un mapa conceptual pot ser un procés complicat que implica la sintetitzador, simplificació, relació, de totes les idees i aprenentatges.Podem també establir una comparació amb aquesta construcció de coneixement.Construir les idees i poder plasmar-les és un indici de  que els coneixements, s'han assolit i entès.

El funcionament del programa és molt senzill,permet introduir conceptes i relacionar-lo amb altres mitjançant fletxes.Tot hi que el funcionament pot semblar complicat al principi, ja que no hi ha pràcticament no ha cap icona,  es molt fàcil acostumar-s'hi i ens pot solucionar en ocasions  molt problemes per organitzar apunts o temaris.


Des del moment que ens descarreguem el programa creem un usuari, un carpeta dins del "món" dels mapes conceptuals. Això ens permet visita via online els mapes conceptuals públics que hagin realitzat altres usuaris de cmap Tools arreu del món. Per tant els nostres mapes conceptuals poden ser públics i privats, per tant no tots son descarregables.
Es tracta per tant d'una molt bona eina per plasmar de manera digital, escrita els nostres coneixements i aprenentatges i a nivell pedagògic un gran mitja , eina de construcció de coneixement  i descoberta.

Podem veure un exemple d'un mapa conceptual sobre els aprenentatges de l'assignatura de GITIC, al següent enllaç. Mapa conceptual.

Mister Wong: Marcador Social

Quant volem guardar una pàgina web que ens ha agrada, o evitar-nos la béqueda d¡aquesta cada cop que la necessitem, el que fem és guardar l’ellaç a  mis favoritos, o copiar-lo en un Word, enviar-lo per correu. Però i si existís una manera  més fàcil de fer-ho?i si trobéssim algun mitjà que ens permetés guardar totes aquestes entrades i classificar-les en un calaix imaginari?

De fet, si que existeix una manera de poder preservar totes aquestes adeces, es tracta dels marcadors socials. Els  marcadors socials permeten guardar en un compte online totes les pàgines web que vulguem, amb la seva classsificació pertinent. Podem tenir moltes diverses etiquetes que ens classifiquin les adreces i també poden ser púliques o privades. Si són privades permeten l’ús personal d’aquestes i si són publiques podem compartir-les amb tots els usuaris del mateix marcador social. Mitjançant les etiquetes podem trovar pàgines seleccionades per altres usuaris, així com el nombre de visites de la página per els usuaris del marcador.

A classe hem utilitzat i ens hem creat un compte a Mister Wong, un marcador social actualment molt famós dins d'aquest gènere.Hem vist com funcionava, els diferents elements que presentava i també quin era el procediment que havíem de seguir per a poder guardar una adreça i etiquetar-la. Seguint els passos del nostre professor hem vist que és molt més senzill del que ens imaginem.

Si voleu iniciar-vos en l'ús d'aquesta eina podeu donar "un cop d'ull" en aquest senzill video:

Es tracta d’una eina copletament nova i he de reconeixer que no ha estat fácil acostumar-s’hi. Però la veritat és que també es tracta d’una eina que pot també optimitzar molt la feina. Descobrir noves maneres de fer les coses pot ajudar-nos en la nostra vida diaria  i sobretot pot optimitzar molt la nostra feina alhora de buscar informació per la xarxa i de també clasificar les tones d’informació que podem trovar. La veritat és que m’ha servit molt per a tenir un espai per a guradar els milions d’adreces web que podem necesitar com a estudiants però també coma grans usuaris de la xarxa.

Comunicació audiovisual

La comunicació audiovisual, si parlem històricament, és un tipus de comunicació relativament recent i les noves tecnologies ens han facilitat molt  l'arribada d'aquest tipus d'informació.

Podem definir la comunicació audiovisual com tota comunicació o relació entre persones a través d'un sistema tecnològic sonor o visual, per exemple els anuncis, les pel·lícules però també la radio, el telèfon...

La comunicació audiovisual presenta un llenguatge concret que moltes vegades ens pensem que entenem però no és així. Som audiència però no sabem ser-ne. 

Hem reflexionat sobre aquest tema, a partir de la conferència/entrevista al professor Guillermo Orozco quan ens parla de la comunicació audiovisual.

Guillermo Orozco és un expert, en aquesta àrea i ens ha fet donar-nos compte de la importància que pot tenir l'aprenentatge del llenguatge audiovisual. La importància a nivell pedagògic que se li hauria de donar i que provoca que les innovacions que tinguem a les aules no siguin del tot aprofitades.

Podem tornar a veure l'entrevista en aquest enllaç: Entrevista al Professor Orozco

Per poder fer la prova hem analitzat també dos anuncis publicitaris que parlen per si sols que ens han mostrat que hi ha moltes més coses, aspectes,característiques que van més enllà  i que poden  fer-nos recordar un producte o despertar-nos sentiments, records que no imaginariem mai.

Podem veure per exemple l'anunci de SEAT,que desperta en nosaltres un sentiment de tendresa i a la vegada ganes de veure l'amplitud d'un determinat automòvil.

També podem destacar la música i la il·luminació de l'espot publicitari de Galerias.

Si fem una lectura audiovisual podrem veure que les imatges, músiques, sons, paraules.. poden afectar-nos profundament i variar el nostre estat d'ànim, canviar la perspectiva amb la que mirem les coses...

A continuació podem veure un gràfic amb els principals sentiments o sensacions que podem presentar en diverses ocasions si aconseguim fer la lectura d'alguns espots publicitaris, algunes cançons, algunes escenes de pel·lícules, curtmetratges etc, veurem que fan indirectament que ens situem en algun dels "formatgets següents".

Prova-ho i veuràs!!

Happy??

Sad??

La comunicació audiovisual és necessària, útil i molt important, però també complicada i requereix un determinat aprenentatge, una pedagogia.

LA DESCRIPCIÓ

Dins de la tipologia textual podem trobar entre molts altres tipus de text, un de molt especial, la descripció. La descripció pot ser un eina, pot ser un mitjà, a la vegada  canviar de forma i passar de ser una cançó d'amor a un disculpa, o  de l'explicació emocionada d'un actor de pel·lícula, a l'anècdota més graciosa de les vacances. La descripció, l'explicació o representació de les característiques d'alguna cosa, ens envolta en el nostre dia a dia i la podem trobar en milions de llocs i de moments.

Podríem dir que aquesta reflexió és la conclusió d'una sèrie d'aprenentatges i descobriments que hem fet a l'assignatura de COED, on hem vist que la descripció és un mitjà i un tipus de text oral, escrit, digital i fins hi tot audiovisual que ens trobem cada dia i que pot endolcir, realitzar i millorar o també empitjorar, texts de tot tipus.

La descripció és un mode d'organització del discurs, que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc.Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. Per això també n'obtenim tant diversos tipus de descripcions.La descripció com moltes de les tipologies textuals, presenta unes característiques especials i també diverses estructures, però a través de diferents exemples hem pogut veure que la descripció va molt més enllà.

Aquest anunci fa venir moltes ganes tornar a l'estiu, encara fa calor però a la platja ja no s'hi pot anar, i a la universitat, enmig de llibres, síntesis, redaccions, treballs, veure'l ens fa pensar en les històries viscudes, les anècdotes i la il·lusió d'un estiu perfecte que ara només podem somniar.

El motiu de recordar-vos aquest estiu recau en la importància de la descripció visual que veiem en aquest anunci. La descripció d'un estiu idíl·lic té l'efecte secundari de fer-no venir ganes de tornar al nostre estiu.

La cançó del gripau blau també des d'una forma i estructura infantil ens descriu un tipus de persona, orgullosa, que no pensa en els altres...

També podem veure descripcions en contes, llibres, llegendes, mites...

La descripció es troba en les nostres vides i cadascú presenta la singular i subjectiva manera de veure les coses... per això la descripció té aquest factor especial. Com vam poder veure també cadascú dona un valor als adjectius que hi podem trobar, i per això per a cadascú té un sentit especial. A llarg de la història les descripcions han estat molt presents i des de un primera novel·la a l'actualitat dels anuncis de televisió hi ha moltes diferències però totes tenen un punt de mostrar amb tots els detalls una determinada realitat.

Gramàtiques del Silenci

Gramàtiques del Silenci és un títol que ens fa pensar, sembla un contradicció, un oxímoron que podríem dir en castellà, però suposem que per aquest mateix motiu, aquest títol convida a llegir el fragment i descobrir que s'amaga darrere aquestes paraules.

Sebastià Serrano escriu aquest fragment en el llibre de "La festa dels sentits". Gramàtiques del Silenci fa referència a la importància del llenguatge no-verbal.  A les classes de COED hem estat treballant el llenguatge, les llegües i la importància d'aquestes  en la comunicació de les persones. He treballat també les diferències entre les maneres com utilitzem aquest llenguatge i per força les llengües, com són el canal Escrit o el canal Oral i les diferències que presenten.

Després d'haver vist totes les característiques de la comunicació verbal, ja sigui oral o escrita, em va sorprendre treballar a les sessions de petit grup alguns texts que em va descol·locar i alhora  fer pensar sobre la importància d'alguns aspectes de la comunicació en els que ho m'hi havia fixat mai. Un exemple podria se un escrit d'en TUSON, J que defensava que una imatge no val més que 1000 paraules, o la importància de fer silenci o també la rellevància del llenguatge no-verbal en el llenguatge oral.

En concret podem destacar doncs que el professor Sebastià Serrano, va escriure un text per ressaltar la importància de la comunicació no verbal. A nivell quantitatiu la comunicació no verbal té tanta importància que a nivell de percentatge resulta sorprenent. El llenguatge i la seva aportació informativa ocupen un 10% del valor de la comunicació aproxima, del 90% que queda el 38 % correspon a la aportació informativa i un 50% a la comunicació no verbal.

Es cert que alhora de comunicar-nos oralment potser no donem la suficientment importància la que expressen les nostres mans, la nostra cara, la nostra posició corporal , la nostra entonació..etc i de fet, potser és igual o més important que el que els nostres llavis estan dient o expressant.

La comunicació verbal i no verbal mantenen una manera de distribució a l’hora de donar la informació. Quan em d’informar de la realitat exterior, fem anar un llenguatge verbal; mentre que per presentar la nostra identitat personal, fem un ús molt més sovintejat dels signes no verbals. De vegades, els signes no verbals acompanyen als verbals i de vegades a l’inrevés.

Us adjunto una entrevista d'aquest gran comunicador perquè pugueu veure com s'expressa i què ens diu i destaca l'autor que ens ha explicar que en una conferència o alhora de parlar en públic, les nostre mans, gestos, expressions, tics, moviment... parlen per nosaltres.

TWITER

Twiter és un servei de microblogging que ens permet enviar missatges (tweets) de com a màxim 140 caràcters,que podran ser vistos per tots els seguidors del nostre perfil i que es mostrarà a la nostra pàgina principal.

Abans d'iniciar el curs no m'havia imaginat que em faria twiter , em pensava que era un red social com una   altra i  no m'havia plantejat la diferència. Actualment però apareix molt sovint amb el mitjans de comunicació i com a eina utilitzada per personatges públics per fer comunicats o per informar de la seva situació momentània. A partir d'aquesta sessió de GITIC vaig començar a  entendre el seu funcionament.

Encara no el faig servir gaire, em costa una mica, però he descobert que es tracta d'un mitja de transmissió de comunicació molt importat. Tot hi que només es poden escriure 140 carácters, afegir imatges, enllaços, videos, etc..Es pot retwitejar alguna cosa que un seguidor ha comentat, es pot etiquetar els comentaris mitjançant "hastags"( #giticn11, #coedn11) i això ens permet concentrar els tweets que parlen d'un mateix tema... Per tant es tracta d'una eina que et permet realitzar moltissimes funcions dins d'un límit molt petit.

Cadascú té un perfil que li permet emmagatzemar els diferent tweets que fa, els que han fet els teus seguidors amb la teva etiqueta o els que has retweetejat.Quant la relació de seguidors és mutua ens permet enviar missatges privats.

El twiter és una eina que et permet la comunicació amb el món però també el compartir informació essencial. La brevetat dels missatges sempre deixa un regust de boca que convida a seguir llegint i a interessant-te per el que segueix aquestes breus línies.Com a mestres i seguint alguns mestres innovadors podem descobrir noves i moltes eines útils per a la nostra formació i l'aprenentatge dels infants.

Es conegut per bona part de la població, però sinó formeu part d'aquest col·lectiu i us animeu a  iniciar-vos en aquest eina, podeu aprendre el seu funcionament aquí:

Google Docs

El Google Docs, és un programa gratuït basat en web que permet crear documents en línia i a la vegada compartir-los amb altres usuaris. Es tracta d'un programa molt interessant que serveix per treballar amb documents guardats a la xarxa  i que ens permet accedir-hi en qualsevol moment. Es tracta d'una bona eina que ens evita problemes amb les copies de seguretat (dels nostre documents) als discs durs dels nostres ordinadors. Es tracta d'un document penjat a la xarxa  que no desapareixerà  i al qual podrem accedir sempre que tinguem conexió a internet. Podem compartir aquest document amb molts contactes mitjançant la seva adreça gmail, i així dividir una tasca o feina amb molta més facilitat. Dins del document es poden fer comentaris i enviar missatges instantanis(xat) als companys amb qui comparteixes el document.

Ha estat un "gran descobriment" (com moltes de les eines que estic aprenent a utilitzar) i tot hi que m'ha costat una mica entendre les principal funcions he pogut comprovar que s'assemblen molt a les eines dels documents de microsoft. Amb el google DOCS no només podem fer documents senzills escrits , sinó que també podem elaborar fulls de cálcul , presentacions , fins hi tot qüestionaris. A la classe hem fet diverses proves i n'ha sortit el que us puc ensenyar.

- Una petita presentació amb un video inserit:

També hem utilitzat la opció per crear formularis:

He pogut començar a utilitzar ja aquesta eina en algunes petites feines de la universitat, algunes síntesis o altres treballs. Costa un mica acostumar-s'hi però de fet ja  ho hem començat a provar.Mai no m'hauria imaginat que sabria com fer un qüestionari o com penjar algun document a la xarxa... però he pogut comprovar que es tracta d'una eina útil i fàcil  que optimitza i ajuda molt en la feina de cada dia de la universitat i segurament de cara a un futur i la nostra vida com a mestres.

Actualment ja hem començat a organitzar-nos per crear diferents documents google per fer treballs i inserir les diferents parts, fer comentaris al respecte i  poder corretgir i millorar la feina amb l'ajuda de tots els components del grup i sense moure'ns de casa.Fer treballs en grup s'ha convertit en una tasca molt menys feixuga i fins hi tot senzilla alhora de posar-nos d'acord per qui recopilava tota la informació. També a nivell personal podem dir que tenir els documents a la xarxa és molt més segur que porta-los en un USB i sempre que hi hagi connexió a internet, pot suposar una gran avantatge. Aquest és també algun dels seus petits inconvenients, necessita connexió a internet, però actualment i sobretot de cara a un futur, no suposarà cap problema.

Per als infants també pot ser una eina molt útil, ja que es tracta d'una eina de relació que els comunica amb la resta del món, els possibilita publicar els seus documents a la xarxa i així poder participar de la informació de la web i a la vegada descobrir que només cal tenir ganes de compatir amb tothom algun descobriment per poder ensenyar-lo en un document online, que pot ser públic o privat.

Google Reader

El Google reader pot semblar un simple programa d'ordinador que no genera massa interès o desconegut per bona part del públic adolescent de la xarxa; però, de fet és un gran dipòsit d'informació que ens pot ajudar a recopilar molta informació de molt llocs diferents.

Aquesta informació ens pot ser útil alhora de fer treballs de recerca o per mantenir-nos  informats sobre diferents aspectes de l'actualitat...

Per poder utilitzar aquest "dipòsit" que és el Google Reader necessitem utilitzar la nostra conta gmail dins del google chrome i  subscriure'ns dins de diferent seccions o pàgines web mitjançant un canal RSS. Aquest  serà el tub o canal que ens portarà la informació al nostre dipòsit. Per tant, per a poder rebre les novetats de les diferents pàgines haurem de buscar el canal RSS que ens permetran accedir-hi. Normalment estan situats al final de la pàgina web o en un marge lateral. Pot ser també que la pàgina no ho permeti i no tingui a disposició aquest tipus de canals.

Es tracta d'un gran cercador permanent que s'actualitza  i que emmagatzemarà les noticies del nostre interès, pàgines web interessant, blogs i pot optimitzar molt la feina alhora de cercar per la xarxa.

Desconeixia aquest servei de google i la veritat és que he descobert que ens pot ajudar molt alhora de fer treballs de la universitaris i a buscar informació per la xarxa i fer recopilació.

Dins d'aquest dipòsit podem classificar els diferents llocs als que ens hem subscrit en diverses col·leccions, perquè aquesta informació estigui també ben dividida i ens permeti també facilitar la cerca.

De fet, totes les eines que hem descobert, en major, o menor interès o costum hem aconseguit portar-les al nostre dia a dia i millorar la nostra organització i didàctica perquè quan exercim de mestres puguem tenir eines i sapiguem dominar (encara que sempre haurem d'estudiar noves maneres, i noves actualitzacions) les TIC per poder transmetre als nostres alumnes aquesta, ja, part de la societat.

Nosaltres, per exemple, en el territori universitari, alhora de fer el seguiment a un bon comunicador, com a  treball de l'assignatura de GITIC, ens ha permès recopilar molt més fàcilment les diferent publicacions del personatge que seguim repartides per la xarxa, sempre hi quant hi estiguem subscrits, és clar.