Gramàtiques del Silenci

Gramàtiques del Silenci és un títol que ens fa pensar, sembla un contradicció, un oxímoron que podríem dir en castellà, però suposem que per aquest mateix motiu, aquest títol convida a llegir el fragment i descobrir que s'amaga darrere aquestes paraules.

Sebastià Serrano escriu aquest fragment en el llibre de "La festa dels sentits". Gramàtiques del Silenci fa referència a la importància del llenguatge no-verbal.  A les classes de COED hem estat treballant el llenguatge, les llegües i la importància d'aquestes  en la comunicació de les persones. He treballat també les diferències entre les maneres com utilitzem aquest llenguatge i per força les llengües, com són el canal Escrit o el canal Oral i les diferències que presenten.

Després d'haver vist totes les característiques de la comunicació verbal, ja sigui oral o escrita, em va sorprendre treballar a les sessions de petit grup alguns texts que em va descol·locar i alhora  fer pensar sobre la importància d'alguns aspectes de la comunicació en els que ho m'hi havia fixat mai. Un exemple podria se un escrit d'en TUSON, J que defensava que una imatge no val més que 1000 paraules, o la importància de fer silenci o també la rellevància del llenguatge no-verbal en el llenguatge oral.

En concret podem destacar doncs que el professor Sebastià Serrano, va escriure un text per ressaltar la importància de la comunicació no verbal. A nivell quantitatiu la comunicació no verbal té tanta importància que a nivell de percentatge resulta sorprenent. El llenguatge i la seva aportació informativa ocupen un 10% del valor de la comunicació aproxima, del 90% que queda el 38 % correspon a la aportació informativa i un 50% a la comunicació no verbal.

Es cert que alhora de comunicar-nos oralment potser no donem la suficientment importància la que expressen les nostres mans, la nostra cara, la nostra posició corporal , la nostra entonació..etc i de fet, potser és igual o més important que el que els nostres llavis estan dient o expressant.

La comunicació verbal i no verbal mantenen una manera de distribució a l’hora de donar la informació. Quan em d’informar de la realitat exterior, fem anar un llenguatge verbal; mentre que per presentar la nostra identitat personal, fem un ús molt més sovintejat dels signes no verbals. De vegades, els signes no verbals acompanyen als verbals i de vegades a l’inrevés.

Us adjunto una entrevista d'aquest gran comunicador perquè pugueu veure com s'expressa i què ens diu i destaca l'autor que ens ha explicar que en una conferència o alhora de parlar en públic, les nostre mans, gestos, expressions, tics, moviment... parlen per nosaltres.