Com parlar bé en públic

Parlar vol dir expressar el nostre pensament a través de o mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent i clara amb correcció i adequació en la situació comunicativa. Aquesta habilitat lingüística per tant forma part de la comunicació oral del nostre llenguatge.

Parlar en públic sempre ha estat una acció molt dificultosa per al major part de la població. No és fàcil i hi intervenen moltíssims factors que a vegades no ens en donem compte o no percebem. La persona que parla en públic, es situa davant d’un nombre determinat de persones  per exposar una idea, un pensament i automàticament es situa en una posició de valoració per part d’un públic.

A vegades sembla que ens situem davant d’un aparador, però amb consciència i amb molt perill de ser criticats, i això imposa. Com a futurs mestres hem de ser conscients que d’ara en endavant la nostra vida es basarà en parlar en públic i sempre estarem exposat a aquest; els nostres alumnes, pares, claustre, seran el públic al que haurem d’exposar les nostres idees amb convenciment.

A l’assignatura de COED hem llegit un llibre titulat Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat que no és presenta com un manual, sinó com una eina per a poder utilitzar en el cas que vulguem conèixer els secrets de la comunicació oral, les seves característiques i veure com en podem aprendre i millorar cada dia.

Després de llegir podem dir que es tracta d’un bona eina que ens ha fet adonar-nos de la importància d’aquesta comunicació oral, que quins passos hem de seguir per elaborar un bon discurs i també quins són els passos per a poder seguir per elaborar un bon discurs i també quins són els elements que hem d’emfatitzar i donar més importància.

Vam elaborar una síntesi per a poder destacar les parts més interessants. A classe, posteriorment, vam elaborar un decàleg per grups, que després vam explicar, en el que exposàvem les conclusions de la nostra reflexió sobre els punt més importants del llibre.Vam poder doncs donar raó de les nostres reflexions i del que ens havia suscitat la lectura d'aquest llibre.Aquesta lectura doncs ens servirà per tota la vida i això ja la fa exitosa.

Qui ets, tu?

La part pràctica de l'estudi de la descripció i de l'aprenentatge  posterior sobre el tipus de descripció i l'actualitat d'aquest tipus de text pot ser el fer-ne una de pròpia. A les sessions de petit grup , a la classe de COED vam elaborar un activitat molt especial.

Calia escollir un company de classe i realitzar una descripció seva, a qualsevol nivell i des d'un de tots els tipus de descripció que havíem estudiat a classe. Podia ser una descripció escrita com una poesia, podia ser un vídeo, més a nivell musical amb una cançó.. com volguéssim. A la vegada però calia buscar la qualitat que volguéssim destacar d'aquest persona i plasmar-la en una fotografia. La fotografia podia ser real, abstracta,  simbòlica però havia de representar aquella persona i calia introduir un peu de foto que la representés.

La tasca no va ser fàcil, i trobar la fotografia ideal, per representar la qualitat d'aquella persona era una cosa totalment nova i que ens plantejava un nou repte.El dia indicat vàrem elaborar un petita exposició fotogràfica perquè tots els companys poguessin veure les altres fotografies, vam titula l'exposició, Qui ets, tu?

Fent una petita exposició oral, cada company de classe va anant explicant la seva fotografia, perquè ho havia fet així, quina persona representava, perquè etc... i tots junts vam fer una impressionant exposició.Em va sorprendre molt la calitat humana de totes les fotografies, l'estima amb la que havien estat fetes i l'orgull de l'esforç de cada autor.Vam fer una exposició amb fotografies molt boniques, que ens van impressionar i a la vegada gaudir de les explicacions dels altres.

Aquesta va ser la meva petita aportació a l'exposició:

L'activitat ens va permetre conèixer els nostres companys, què era el que els altres havien descobert de la persona escollida i els agradava tant que volien compartir-ho amb la resta. Ens va obligar a unir-nos una mica més i també gaudir d'una exposició i activitat que ens va omplir.

Scratch

La descoberta i experimentació són moltes vegades la font i la llavor de la construcció de coneixement. A GITIC , hem treballat amb una eina d'es d'un punt de vista totalment lliure, que permetia la total experimentació sense cap pauta ni guió. 

L'Scratch és un programa que permet la creació d'animacions a partir dels desitjos de l'infant. Es poden crear personatges, imatges, es pot fer que donin voltes sense parar, es pot fer que parlin...A partir de diferents variables, com poden ser, personatges, moviments, sons...podem crear vertaderes meravelles en les quals es pot fer partíceps als diferent espectadors d'aquesta animació.

         

Hem treballat amb l'Scratch durant la sessió de Gitic, hem practicat amb les diferents funcions i opcions, i hem vist que pot  resultar estresant i excitant a la vegada. En aquest tipus de programa no saps que has de fer, has de saber què vols fer, què vols crear, imaginar i respondre a aquest imaginació.Pot no saber què fer, i llavors et poses nerviós.. que potser és el que ens ha passar a alguns. L'Scratch és una eina que permet a l'infant crear, i són ells els que moltes vegades agraeixen aquesta sensació de domini de la situació. En aquest cas l'ordinador no ensenya res, és l'infant el que treu conclusions i aprèn de les seves proves.

Nosaltres hem fet una petita prova a classe i n'ha sorgit aquesta mostra:




Aprén més sobre aquest projecte

Podeu aprenedre més sobre l'Scratch en aquest enllaç.Scrach
I si creieu que no el podreu entendre, us deixo un tutorial amb les principals funcions: