Recitació i comunicació oral

Treballant la comunicació oral també hem practicat la recitació de poesia i davant també d’un cert públic. Recitar no és fàcil i s’han de tenir en compte molts elements que són semblants als de la comunicació oral però també especials per a la poesia. Quant recitem hem de tenir en compte l’entonació, la dicció, la pronuncia, la mètrica, també la postura, la posició, l’expressió...

Havíem  d'escollir un poema d’un autor conegut, amb una extensió màxima de dos minuts i evitar que estigues musicat, ja que així podem seguir l’entonació correcta i no la de la música posteriorment afegida. Posteriorment i per ordre havíem de recitar-lo de memòria davant dels companys.

Potser els nervis ens podien jugar una mala passada però teniem un apuntador que donava suport i confort en el moment més decisiu.

L’autor estrella, més escollit per els companys de classe va ser Miquel Martí Pol i la veritat és que en conjunt tots els companys vam fer un recital complert, original i molt bonic.

Personalment vaig escollir Joan Salvat-Papasseit ja que sempre m'ha semblat un autor interessant, i la seva poesia transmetia una mica de màgia. Vaig escollir el poema "Paisatge" d'una de les seves primeres obres, un poema senzill que descrivia la naturalesa del bosc, prat a la llum de la lluna.

PAISATGE 

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí, 
llances esteses una a una; 
si el núvol bronc passa per 'quí 
cada filera pren tot d'una 
l'aire d'emprendre un nou destí. 

JOAN SALVAT-PAPASSEIT